Armes o salut, és la qüestió

Quin tipus de seguretat necessitem com a ciutadania? La que proporcionen les polítiques públiques en sanitat, en educació, en ocupació, en accés a tots els drets per a tota la població –i regularització de les persones migrants–, en prevenció de les múltiples i multidimensionals formes de violència de gènere –sensibilització, acompanyament i justícia–, en reconeixement efectiu a un habitatge digne, en mesures compromeses per a la transició cap a energies netes i la protecció del medi ambient... Què no necessitem, realment, per a sentir-nos més segurs i per a sobreviure com a espècie humana un cop la crisi ecològica mundial i la pandèmia ens estan ensenyant –i encara hi ha qui sembla no adonar-se’n– la magnitud de la nostra vulnerabilitat i el camí de sortida –cap a l’abisme–? Doncs no necessitem continuar amb aquesta cursa accelerada de destrucció que són les elevadíssimes inversions en la indústria bèl·lica sinó potenciar els recursos humans i econòmics per a la seva reconversió en altres sectors productius beneficiosos per a la salut del planeta i de qui l’habita. Armes o salut, és una disjuntiva clara i també el nom d’una petició que Aipaz, Associació d’Investigació per la Pau, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i la Fundació Carta per la Pau dirigida a l’ONU han fet arribar al govern i a les cambres legislatives perquè els pressupostos es reorientin progressivament cap a un escenari de menys despesa militar i més atenció als temes socials. A internet trobaran la petició i basant-se en les xifres i les propostes en faran la seva valoració.