El voraviu
Ara pla riurem!
Avorríem el cafè per a tothom i acabarem amb ‘aguachirri’ o aigua de castanyes
La ministra Montero ha obert un meló que feia dotze anys que era al congelador (des del 2009, durant el govern de Zapatero) i que segons l’etiqueta caducava al cap de quatre. S’havia d’haver consumit preferentment ara en fa set. La ministra ha tramès la proposta de finançament del govern espanyol (240 planes, diuen) a les quinze autonomies de “regim comú” (totes excepte Navarra i el País Basc, que tenen concert) i a les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. La llei diu que la reforma toca cada cinc anys i havia de ser el 2014 i el 2019, però ni tots els incompliments són iguals ni els incomplidors tampoc. Ja m’entenen. Per començar, cap optimisme. El president Aragonès ha repetit amb claredat que el pacte fiscal havia de sortir de la bilateralitat, però la passada setmana Alberto Núñez Feijóo ja va liderar una entesa transversal (PP, PSOE i PRC) per la negociació multilateral. Ara pla riurem! Serà difícil recordar tant foc encreuat. Ximo Puig per un cantó, Ayuso per l’altre i els multilateralistes de Feijóo per un altre. I l’Espanya buidada. Teruel Existe suma amb Zaragoza Existe i Huesca Existe. Però, a més, ja es ven “Milana Bonita”, a Càceres i Badajoz, i tota una rastellera: “Jaén Merece Más”, “León Ruge”, “Cuenca Ahora”, “Ávila Resiste”, “Burgos Enraíza”, “Lugo En Pie”, “Soria Ya!” i “Segovia Existe”. Les enquestes els donen vuit diputats. Ens queixàvem del cafè per a tothom i acabarem amb aguachirri o aigua de castanyes. Ara pla riurem!
