Quan torni Puigdemont

Divendres els gironins varen xalar de veres amb Marc Gasol a Fontajau. Pel retorn. Pel partit. Pel resultat. Per mil detalls. Mil detalls de bon bàsquet. Mil detalls de connexió social. Però sobretot per un, de detall. Pel compromís. Pel compromís amb una terra i amb una gent. La història del president jugador que viatja de l’NBA a la LEB té tots els ingredients que envejarien i anhelarien guionistes de sèries i directors de màrqueting. La història de la promesa complerta. Pels quatre rius de la ciutat aquest desembre hi correrà adrenalina. El retorn de Marc Gasol a l’ensopida Girona de la quasi postpandèmia ho ha petat. Ens mantindrà més que connectats fins a l’altre retorn promès. Girona té un altre gran retorn pendent. Tenim un somni i veiem que s’acosta. Crec a ulls clucs l’advocat defensor Gonzalo Boye. El retorn de Puigdemont també té els dies comptats per més que ara els fatxendes del Suprem filtrin i filtrin que si torna el detenen, que aquí no entra encara que pugui entrar a tot Europa com ha quedat clar. Si entra ara, a la trena va, és cert. Però el dia que tornarà Puigdemont a Girona és molt a prop. Per vergonya de l’alta judicatura espanyola. Sense que calgui que el ministre Zoido de torn doni ordre d’escorcollar el maleter de cap cotxe. Torna el nostre amic de 15 anys a la feina, torna l’exalcalde de Girona i el 130è president de la Generalitat. I els que avui el tancarien si tornés s’hauran de fotre.