Prudència davant la recuperació

Les dades difoses els últims dies apuntaven una lleu esperança de recuperació econòmica. És a dir, que semblava que la frase repetida des de fa més d'un any que deia que el pitjor de la crisi ja s'havia deixat enrere aquest cop sí que anava de debò. Però el mateix govern espanyol ha preferit aigualir l'optimisme i ha avisat que, probablement, els indicadors dels pròxims mesos seran decebedors. No ajudarà gaire a la recuperació, certament, que es concreti una pujada general d'impostos. Necessària, segurament, per quadrar els números de l'Estat, però que també deprimirà el consum.

La prudència oficialté diverses explicacions. La primera és que el govern no vol repetir errors dels passat. Encara es recorden aquelles declaracions que afirmaven que a Espanya no hi havia crisi, mentre països forts com els Estats Units entomaven el que ja es qualificava com el moment més critic des del 1929. O aquelles altres que asseguraven que el sistema financer espanyol era el més sòlid del món. Hi ha altres raons més palpables: la certesa que l'impacte de l'augment de l'IVA sobre els preus s'allargarà fins a finals d'any, i el fet que, tradicionalment, el període posterior a les vacances acostuma a registrar una contenció del consum.

El que crida l'atenció davant aquest panorama és veure com Alemanya i altres països europeus ja estan començant a sortir de la crisi. Aquesta tendència, per molt que ara alguns simulin sorpresa, era palpable fa mesos. Si més no, quan les autoritats espanyoles van fer un gir i van assegurar que copiarien alguns dels models observats per disminuir l'atur. Ja s'ha vist on han quedat aquestes intencions. Alemanya se'n surt per dos motius: perquè fa molts anys que aposta per la formació dels treballadors i perquè aplica receptes de manual, en comptes de vendre fum i idear mesures agrupades sota el sonor nom d'economia sostenible, que ningú sap ben bé què és. El govern espanyol ja està rectificant, però encara queda molt per fer.