Opinió

anàlisi

Esteve Vilanova

L’estel de Barcelona

Dimecres de la setmana passada, coincidint amb el dia de la Immaculada, per primera vegada es va encendre l’estel que corona la que és fins avui la torre més alta de la Sagrada Família, i fins que l’autoritat competent, que és l’Ajuntament, no ho autoritzi, romandrà encesa cada dia fins al 9 de gener de les sis de la tarda a les deu de la nit. La cerimònia va ser solemne, ajudada per l’estrena d’un imponent Magnificat interpretat per l’Orfeó Català i l’Orquestra Emporium Ensemble, compost per a aquesta ocasió, i dirigit pel seu autor, l’empordanès Marc Timón. L’autor diu que és l’obra més gaudiniana que ha pogut imaginar: “Apel·la a les emocions i té un gran intimisme i espiritualitat.”

L’esdeveniment, retransmès en directe per TV3, va tenir a Catalunya un seguiment de 380.000 espectadors, un 20% de quota de pantalla, que no està gens malament. I va ser conduït per la periodista Núria Solé, amb la col·laboració de dos grans convidats que van aportar molt coneixement a l’acte. Es tracta del capellà i periodista Francesc Romeu, que posava en context la litúrgia, i l’arquitecte adjunt David Puig, que hi aportava la part tècnica i històrica. En la seva intervenció, Puig va explicar que una vegada criticaven a Gaudí que la construcció anava molt lenta, i aquest els va contestar: “El meu amo no té pressa.”

Una vegada més han ressorgit un seguit de persones contràries a aquesta obra, que ha esdevingut, per mitjans propis, el símbol més important i internacional de Barcelona i de Catalunya. Només cal veure l’impacte informatiu i mediàtic mundial que ha tingut aquest esdeveniment per entendre la seva importància.

Al mig de tanta bellesa, només podem retreure que el papa Francesc, en les paraules que va adreçar des de Roma, no fes un gest pel que és l’idioma oficial de Catalunya, que actualment té escomeses espanyolistes importants. Un descuit del qual bona culpa deu tenir l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, que sovint s’ha mostrat molt insensible en les qüestions de la llengua catalana i de Catalunya. Em costa de creure que amb qualsevol dels darrers cardenals no haurien advertit el papa Francesc d’aquesta atenció envers el català.

Catalunya i Barcelona tenen grans institucions, grans símbols i grans personatges que han transcendit el reduccionisme d’aquest petit país i s’han mostrat al món amb gran llum. La majoria de les vegades no ha estat per mèrits nostres puig que han hagut de viure envoltats d’un desert social.

El mateix Marc Timón, nascut a Castelló d’Empúries fa 42 anys, té un currículum impressionant com a intèrpret, compositor i director, amb un gran recorregut internacional, i les informacions de la seva tasca a tota la premsa catalana han estat més aviat molt escasses. Espero que amb aquest Magnificat hagi trencat les barreres i reconeguem la seva obra.

L’estel de Maria, que ha d’il·luminar el cap i casal de Catalunya durant totes aquestes festes de Nadal, que serveixi per recordar-nos que hem de tenir comportaments cívics i prudència davant d’aquesta nova onada de la pandèmia, que ja sembla desfermada. Si aquests dies no som curosos i deixem que es descontroli més, ens hi juguem la sanitat i l’economia perquè, encara que sembli que hem deixat la crisi econòmica enrere, la convalescència presenta moltes febleses i moltes incerteses. Necessitem recuperar-nos ràpidament.

No podem oblidar que a la UE hi ha un canvi molt important, amb la substitució d’Angela Merkel per Olaf Scholz, i el primer de gener França agafarà la presidència de la UE. Un semestre que pot ser decisiu per enfocar la política i l’economia europees. Avui la UE té greus problemes interns, i externs, i la pandèmia, que afavoreixen el perill dels populismes si no s’emprenen polítiques efectives ràpidament i amb valentia.

I no podem menystenir els efectes de la inflació persistent, que als EUA ha arribat al 6,8%, que és el màxim dels darrers quaranta anys. Aquest fet pot pressionar la Reserva Federal a apujar el tipus d’interès i iniciar una possible escalada que perjudicaria tota l’economia mundial.

Que l’estel de Barcelona ens il·lumini.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.