«Lux mentis»

Avui parlaré malament del govern. Del govern de la Generalitat, en concret. Sembla que s'està enllestint un projecte de llei en virtut de la qual l'executiu de la plaça de Sant Jaume podrà convocar referèndums. Ai, festa, quin fart d'anar a les urnes que ens farem! Llàstima que en l'articulat d'aital llei s'especifiqui que primer caldrà el permís del govern de Madrid per convocar-los, i que els resultats en cap cas seran vinculants. Es tracta, evidentment, d'una pèrdua de temps i de diners, però, sobretot, d'oremus. Si el que es pretén amb això és saber com respirem els catalans, penso que l'equip de consellers es podria estalviar tan inútil feina: Els matins de TV3 ja fa cada dia la seva particular enquesta, també no vinculant, i amb l'avantatge que en Josep Cuní i la Lídia Heredia no han de demanar permís a Madrid per tirar-la endavant. I al nostre govern no li ve de gust mirar la televisió, si obre l'Avui o El Periódico veurà que aquests dos rotatius, amb els títols de L'enquesta i La pregunta, respectivament, també, prescindint de Madrid, temptegen el pols ciutadà i n'ofereixen el resultat. No vinculant, és clar. No se m'acut ara quin tipus de nova llei ens caldria de veritat, però sí se m'acut que la del projecte governamental no la necessitem per a res. Sí em temo, en canvi, que es tracta d'una maniobra d'acomplexada autocomplaença, més propera a la imatge retòrica castellana del quiero y no puedo que a un pas endavant seriós en la consecució d'objectius útils, racionals i eficaços. Encara hauré de donar la raó al torracollons de l'Antonio Burgos quan, força temps enrere, titllava els diversos governs autonòmics de l'Estat de gobiernos de la señorita Pepis. I això, quan la majoria d'ells encara no havien obert el tarro de las gilipolleces. En fi, si, com se sol dir, la paciència és la mare de la ciència, els pacients ciutadans de Catalunya tindrem ocasió, gràcies a la vena legislativa dels honorables de torn, d'esdevenir científics de primera. Que és com dir que amb el govern que tenim ens farem més savis que rics.