Culpar la tele de tot

L’actriu Verónica Forqué s’ha suïcidat. Víctima, mai culpable, de la seva malaltia mental, havia participat en un programa de televisió, MasterChef, que, ja em perdonaran, no he vist en ma vida però em puc imaginar de què va i em fa bullir per dins pensar de què va un canal públic, TVE, dedicant temps i diners a aquesta brossa. Però em sobta que tantíssima gent acusi tan directament aquest producte d’entreteniment pestilent de la mort de la intèrpret. Forqué tenia exparella, amb qui va conviure 34 anys, filla i una xarxa d’amistats amplíssima, inclosa la primera plana del món del teatre i del cine espanyols, que en no pocs casos també s’han sumat a aquest tsunami inquisidor contra l’inefable MasterChef. Se sol dir que les claus de la salvació d’una persona que pateix un infern personal s’amaguen en la seva pròpia ment, i que si s’hi esforça les trobarà, com qui va a buscar bolets. Fals. Som individus que depenem absolutament els uns dels altres i penso que a algú, que demà puc ser jo, que està pres d’un depressió, el que menys el pot ajudar a sortir del túnel és la solitud. Potser Forqué, per moltes mostres de condol que estigui rebent, és el que realment no ha pogut suportar, i no el seu pas per un estúpid programa de televisió que la va ridiculitzar (i els seus grans amics, llavors, callats com un peix).