Pressupost amb efectes secundaris

No va ser cap sorpresa l’anunci, ahir, de l’acord definitiu entre el govern i En Comú Podem que permetrà que el Parlament aprovi dijous vinent el pressupost per al 2022. El principi d’acord que havia portat els comuns a no presentar esmenes a la totalitat, el pas enrere dels republicans a l’Ajuntament de Barcelona per aprovar els comptes a Ada Colau i la contundència amb què s’havia expressat abans el conseller d’Economia, Jaume Giró, anunciant “pressupost o pressupost”, tot plegat, conduïa al que ahir van segellar el president, Pere Aragonès, i la líder dels comuns, Jéssica Albiach. És un acord que permet un pressupost expansiu, amb més despesa social que mai, que incorpora increments de partides per a totes les conselleries i que ha de fer possible gestionar la situació d’emergència sanitària, econòmica i social a què ens ha abocat la pandèmia del coronavirus.

Les dues parts van fer públic el document en què es detallen els 12 acords sectorials a què han arribat, després que el govern trenqués les negociacions amb la CUP. Les partides més importants que han permès el pacte són els 1.000 milions d’euros d’inversió en habitatge, els 160 milions que es destinaran a la recuperació de l’activitat assistencial no relacionada amb la covid, els 80 milions que es dedicaran a la salut mental, els 50 milions per al dentista públic i la reducció de l’IRPF per a les rendes més baixes.

És positiu que es pugui començar l’any amb un pressupost aprovat, però també és evident el fet que l’acord amb els comuns torna a posar en relleu la incapacitat d’entesa de la majoria independentista al Parlament. Aquest és un efecte secundari que no és gens menor des del punt de vista de la confiança, ja prou tocada, entre els socis de govern i el soci de la investidura, i que, amb tota seguretat, tindrà conseqüències en el decurs de la legislatura del 52%.