Una diferent assignació de recursos

El govern espanyol pensa seriosament a apujar els impostos l'any que ve. El ministre de Foment, José Blanco, s'ha escudat en el pobre argument que els impostos que es paguen a l'Estat espanyol són inferiors als de la mitjana de la Unió Europea. La pujada dels impostos és una conseqüència de la situació crítica que viu l'administració espanyola, davant la dificultat d'accedir al mercat del deute. El govern de Zapatero va suspendre, alentir o ajornar grans obres davant l'obligació de reduir el dèficit públic. Però aquesta decisió té dues grans conseqüències, a banda de provocar el malestar de la patronal: primera, un augment de l'atur; i segona, el retard d'infraestructures que són necessàries per al desenvolupament econòmic, moltes de les quals a Catalunya.

L'augment dels impostos sembla inevitable. Al marge de l'increment de les taxes sobre l'alcohol i el tabac, que són de més fàcil defensa, és previsible que augmentin també els impostos sobre els carburants i els tipus de l'IRPF (i no només per a les rendes més altes, com es repetia fins ara), amb una repercussió immediata sobre el consum. Aquesta pujada hipotètica, ja que per ara només hi ha unes reflexions en veu alta d'un ministre, seria necessària per equilibrar els comptes públics en un moment de crisi i implicaria una reducció encoberta de tots els salaris.

Si el govern espanyol aconsegueix les complicitats parlamentàries necessàries per tirar endavant l'augment tributari, llavors s'ha d'exigir un canvi de política de distribució dels recursos. Fins ara, bona part de l'obra pública s'ha distribuït amb criteris electoralistes i, també, per un mal entès principi d'equilibri territorial. Obres d'interès general fetes a Catalunya s'han volgut compensar amb obres antieconòmiques a altres llocs de l'Estat espanyol. Els impostos, sobretot perquè bona part sortiran del nostre país, han de revertir en obres paralitzades a Catalunya. Perquè són necessàries i perquè qui més es beneficia de la nostra reactivació és Espanya.