No creixen saludablement

Créixer saludable (ment) és el títol d’un estudi realitzat per Save the Children que posa els pèls de punta justament perquè revela un progressiu empitjorament de la salut mental entre nens i adolescents i la influència que hi té el factor socioeconòmic. Vegem-ne les dades: els trastorns mentals afecten actualment el 4% de la població d’entre 4 i 14 anys –el 2017 era l’1%– i això significa estats d’angoixa, de depressió, reaccions excessives d’irritabilitat i de frustració. En la mateixa franja d’edat, els trastorns de comportament –dèficit d’atenció, hiperactivitat– han passat del 2,5% al 6,9%. I un 3% han tingut o tenen pensaments suïcides (el 2020, 61 menors van posar fi a la seva vida) i en aquest sentit l’informe aporta alguns testimonis esfereïdors d’entrevistats que han caigut en la desesperació més gran. Són unes xifres que, a parer de l’entitat, es relacionen amb les noves preocupacions, pors i infelicitat provocats per la pandèmia, que està visibilitzant la magnitud d’un problema d’arrels més profundes. La pregunta és si s’està fent el possible per detectar, prevenir i tractar aquest patiment, i hi ha algunes qüestions que inquieten: manca de professionals –sis psicòlegs per cada 100.000 habitants–, capacitat insuficient de diagnosi i incidència desigual segons el nivell de renda, ja que els nens i nenes que viuen en llars precàries tenen una probabilitat quatre vegades més gran de emmalaltir que els que viuen en llars benestants. Calen polítiques eficients per aturar aquest drama social i que els joves puguin imaginar i crear un futur millor.