Lliçons

Fa set dies, el Sr. Casado i la Sra. Beltrán (tots dos del PP) i la Sra. Arrimadas (Cs) van afirmar públicament que la immersió lingüística escolar a Catalunya és comparable tant a l’apartheid sud-africà com a l’Alemanya nazi. Pel que es veu, no tenen una idea gaire clara del que era ni el primer ni el segon. A veure. Durant els 40 anys (1948-1994) que va durar l’apartheid, es va prohibir el sexe entre “races”, es van expulsar 3,5 milions d’africans negres de casa seva i se’n van matar milers o bé en massacres obertes com ara la de Soweto o bé a còpia de tortures als calabossos de la policia (com va ser el cas de Steve Biko). Als anys cinquanta, l’escriptor Tom Sharpe va treballar en una ciutat sud-africana recollint els negres que s’havien mort de la tuberculosi i portant-los al dipòsit de cadàvers (els blancs tísics no morien pas perquè sempre rebien un tractament adequat). Un vespre, en una festa de blancs, Sharpe va explicar en què consistia la seva feina i un dels convidats li va dir, ben seriosament: “Crec que la tuberculosi salvarà la raça blanca a Sud-àfrica.” Pel que fa als nazis, van assassinar 290.000 gitanos i 5.860.000 jueus –entre els quals, més d’un milió de nens– amb bales, pallisses, fam i gas. Vet aquí un dia normal al gueto de Varsòvia, el novembre de 1941, explicat per una infermera anomenada Adina Blady: “Un nen es va treure tots els parracs davant de la porta de l’hospital i es va posar a udolar com un gosset ferit perquè volia que l’hi ingresséssim... I, en sortir al vespre, vaig trepitjar alguna cosa tova: el cadàver d’un nounat, inflat, cobert de diaris.” O sigui, la propera vegada que un hipòcrita rematat de Cs o el PP senti la necessitat de comparar l’ensenyament en català amb els règims sud-africà i nazi, que s’ho pensi dues vegades. I que algú l’informi, si pot ser, que tot el que va passar sota els règims esmentats era plenament constitucional.