El voraviu
Barto i Bustos, a presó
‘Xoriços’ i cacics passant per caixa és bona notícia fins i tot deu anys després
En Barto és a presó des de diumenge i en Bustos hi ha d’entrar abans d’un mes si no troba escletxes per anar-ho endarrerint com ha trobat en Barto. Ja fa deu anys dels dies en què eren forts i valents (políticament parlant) i ara potser no se’n recorda gaire ningú, d’ells. A la vida pública la memòria és de peix. Per a bé i per a mal. Quan en Barto i en Bustos manaven als ajuntaments de Santa Coloma i Sabadell i en els socialismes del Barcelonès Nord i del Vallès Occidental, tothom qui pretenia remenar alguna cirera sabia qui eren. Els vaig conèixer tots dos i em va tocar provar de fumar-hi pipes de la pau perquè entre el seu cercle de poder i el diari havia saltat més d’una guspira, s’havia encès més d’un foc i s’havia enquistat més d’un conflicte. Eren potents. Tant l’un com l’altre. Anaven forts. Molt forts. I tant a l’un com a l’altre se’ls veia contents d’haver-se conegut a ells mateixos. En Manuel Bustos, ahir, en una entrevista al Diari de Sabadell lamentava haver estat “tan ingenu” amb la retirada de les multes de la seva dona i el seu fill. S’accepta la ingenuïtat com a estratègia de defensa, però dono fe que d’ingenuïtat, poca. “Més putes que bonics”, eren tots dos, en expressió de l’àvia Neus. Tractar amb ells quan eren al cim podia resultar desagradable. Eren molt cantelluts si volien. Per dir-ho suaument. Que xoriços i cacics passin per caixa és una bona notícia, ni que sigui deu anys després. Ara veurem com estan els temps per als indults.
