‘Una princesa a Berlín’

Una princesa a Berlín, admirable novel·la d’Arthur Solmssen escrita el 1980 que retrata l’Alemanya d’entreguerres sorgida de la pau de Versalles, la convulsa vida quotidiana dels anys vint del segle passat castigada per la hiperinflació: si el juny de 1914 un pa rodó valia 0,13 marcs, el juny de 1922 ja pujava a 3,25; el maig de 1923, a 1.200, i l’octubre del mateix any, a 670 milions. En aquella capital econòmicament ensorrada compartien espai –perillosament– una minoria de banquers i aristòcrates enriquint-se amb dòlars des dels seus luxosos despatxos i mansions amb les masses famolenques dels suburbis i amb la classe mitjana d’estalvis esvanits caient al pou de la desesperació i del ressentiment, mentre la República de Weimar esdevenia incapaç d’embridar la inestabilitat política i social i el sentiment d’humiliació col·lectiva que acabarien portant Hitler al poder. Per què en parlem cent anys després? Perquè, mal que ens pesi, hi veiem consistents similituds. Substituïm –per exemple– el pa rodó per l’augment incessant de la tarifa de la llum, que és també un bé essencial. Ja se’ns adverteix que el descontrol dels mercats va per llarg i que el 2022 serà tot ell un enèsim històric encara més car i insostenible per a la butxaca de la majoria. Observem la ineptitud reiterada dels dirigents de la UE per consensuar mesures polítiques davant la crisi energètica mentre les companyies tallen el bacallà i constatem l’ascens sostingut de l’extrema dreta, hidra de mil caps –xenòfoba, masclista, patriotera– oferint solucions finals adaptades al XXI.