Període de calma

A partir de dijous el govern respirarà tranquil amb l’aprovació definitiva al Parlament del pressupost. El vistiplau és imprescindible de cara a situar els comptes en la nova realitat pandèmica. Altra cosa és el canvi polític parlamentari que pot significar que els comuns s’hagin avingut a donar suport al govern i la CUP, a anar-hi en contra. La CUP es manté ferma a l’hora de voler aconseguir la independència immediatament. JxCat i ERC treballen més a llarg termini. La CUP, en la seva assemblea del cap de setmana passat, va parlar de posar data a la celebració d’un nou referèndum, una qüestió que tant ERC com JxCat ara per ara no veuen. Tots dos estan respectivament i allunyadament centrats en l’organització de les eleccions municipals de l’últim diumenge del mes de maig del 2023 –d’aquí a un any i mig–. També, i més immediatament, estan pendents del repartiment de càrrecs de les estructures que depenen del Parlament, especialment de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la televisió; uns càrrecs que estan caducats des de fa temps i que es diu que a principis d’any podrien ser renovats. Amb l’aprovació del pressupost, la sensació és que la política catalana hauria entrat en un període de calma, malgrat que les processons van per dins. D’una banda, caldrà aclarir políticament i judicialment el futur i el present de Carles Puigdemont. D’una altra, els lideratges i cartells electorals dels partits majoritaris per al futur. En aquest sentit, els socialistes ja han situat com a líder Salvador Illa; ERC manté Aragonès/Junqueras/Rovira, i JxCat, Laura Borras, Jordi Sànchez i, en els últims dies, Jaume Giró, a qui dijous, amb el vistiplau al pressupost, li pot quedar cara de president. Aquesta calma, que durarà poc, té molt soroll de fons, com ara les intervencions fora de to del diputat de Cs Carlos Carrizosa enverinant l’ambient barrejant els fets de Canet de Mar amb tot allò que va passar a Ermua. No calia.