Parada de burro

Cada cop costa més trobar l’equilibri mental. L’afartament després de dos anys de pandèmia és evident, i la sensació que ens trobem en un bucle continu d’arrencada de cavall i parada de burro és inevitable. Ara estem en el moment de l’aturada. Tornen les restriccions i aquest Nadal tampoc no el podrem passar amb la mínima normalitat. Estem pitjor que l’any passat, ens diu el govern, i tornem a tancar l’oci i a esfreixurar la cultura i la restauració. En espera del que avui –a dos dies de la nit de Nadal. Voleu dir que no es podia fer abans?– ens anunciïn després de la conferència telemàtica de presidents autonòmics, i del que acabi de decidir el TSJC respecte a les peticions del govern català, la cosa ja està més que clara. Tornem a l’aturada de burro. L’atenció primària i l’hospitalària està sobreeixida. La ciutadania ens hem de tornar a sacrificar i la indignació és lògica en uns sectors que esperaven aquestes dates per refer-se, i que ja tenien les neveres plenes i les reserves fetes. Negacionisme ha estat la paraula escollida com a neologisme de l’any i els negacionistes se senten cada cop més forts. Els defensors de les vacunes ens hem de sentir a dir venuts a la indústria farmacèutica i altres barbaritats, pobres de nosaltres. La inflació lligada a la pujada de preus de l’energia ens fa més pobres. I l’equilibri entre economia, salut i llibertats es torna a esbocinar. Enmig de tot plegat només ens queda demanar enèrgicament una millor gestió econòmica de la crisi. No pot ser que estem en un dels països a la cua pel que fa a la concessió d’ajuts als sectors més tocats.