Boric, l’antídot de la ultradreta a Xile
Gabriel Boric, de 35 anys, líder sorgit de les protestes estudiantils del 2011 i el 2019, serà el president més jove de la història de Xile i també el que haurà estat més votat, amb 4,6 milions de vots, més d’onze punts per sobre del seu rival, el candidat de la ultradreta José Antonio Kast. L’arribada de Boric a la presidència xilena representa la irrupció d’una generació de polítics que no van viure la dictadura d’Augusto Pinochet; que eren nens quan el general colpista va entregar el poder als civils el 1990. La seva victòria electoral, incontestable, s’ha produït després que fos superat en la primera volta per Kast, que mai ha renegat del tot del llegat de Pinochet. Marca clarament un gir a Xile en el sentit que arriba al poder una nova generació de polítics d’esquerra que vol superar els governs tant de centreesquerra com de centredreta que han portat el timó del país durant la transició democràtica des de 1990.
El triomf de Boric, de pare croat i de mare d’origen català, és un exemple de com l’esquerra pot fer front al plantejament populista de la ultradreta, i guanyar. Ha buscat la unitat de l’esquerra –amb aliança amb el Partit Comunista–, tot i que ha hagut de rebaixar alguns plantejaments inicials pel que fa a la política fiscal i a l’augment de la depesa social. Cal tenir en compte que a Xile no hi ha un sistema de sanitat i d’educació gratuïtes. Defensor de la igualtat de gènere, partidari del matrimoni homosexual i del dret de les dones a avortar, el seu discurs ha estat també respectuós amb la diversitat lingüística del país. Ha proclamat que governarà per a tothom –també per als que van votar la ultradreta– i la seva victòria ha estat reconeguda, sense embuts, per Kast, amb qui es va reunir la mateixa nit, en un clar gest de convivència. Amb tot, no ho tindrà gens fàcil. Els mercats van saludar la seva victòria amb una important davallada de la borsa de Santiago. Haurà de complir les promeses de més seguretat i resoldre les urgències econòmiques i socials que pateixen els xilens.