Ecologisme selectiu

A la Garrotxa hi ha un problema greu que afecta persones i territori, i és la incapacitat de les successives administracions locals per coordinar el creixement econòmic amb la preservació de l’entorn i la vida quotidiana. Una comarca que farda de tenir dos vaixells insígnia, un la natura i l’altre la puixança industrial, s’hauria d’haver dotat de comunicacions viàries en consonància. I si no es podia, escollir-ne un. Però no. Aquí s’ha promogut que “Olot è molt verd i molt maco” i alhora ser motor industrial, sense que ajuntaments i consells comarcals històrics suessin incansablement la cansalada reclamant a la Gene una mobilitat a l’altura. I tota demarcació n’ha fiat la pitjor part a un tram urbà que a finals dels vuitanta es va començar a usar com a corredor de mercaderies malgrat no tenir ni les hetxures. Els veïns que es fotin, que la resta ja anem bé.

Anit, estirada al llit sentint els camions passar, pensava en els responsables que dormien tranquil·lament a les seves llars. Generen l’embolic i se’n van, perpetuant la injustícia social. El 2021 no haurà estat gaire diferent, si no és que per “diferent” acceptem les escasses llumetes de Nadal que el consistori s’ha dignat a penjar al vell Sant Cristòfol, un fanal sí i tres no. Demostració més gràfica, impossible; només que ens situem a La Solfa i comparem l’esplendorosa lluminària de l’avinguda Santa Coloma amb la foscor que adorna l’inici de l’avinguda Sant Jordi.

Hi ha coses que neixen tortes i la seva perversió es normalitza. Després costen tant d’adreçar que molts lluitadors quedem pel camí, havent encara de sentir els que ens titllen de no ecologistes per la defensa realista del “vial d’Olot” que no ho és. Potser és que no practiquem l’ecologisme selectiu, sinó el que considera l’escena sencera, incloent-hi éssers naturals com som els humans i paratges afectats mai en boca dels radicals.

Tot plegat m’ha fet rumiar en la poca voluntat de posar-se en el lloc de l’altre, i just per tal motiu, com és de cabdal que les administracions, ho diu la paraula, “ens administrin” bé, amb visió intel·ligent i obviant interessos partidistes. Ho escric, i em dic que soc una sòmines incorregible. Per això, en temps de precs, demano a l’univers que sigui benvolent i ordeni pel seu compte allò que nosaltres no som capaços d’ordenar.