Vacunació: any 1 i en seran més
La vacunació contra la covid-19 va començar fa un any. Des de Josefa Pérez, l’àvia de l’Hospitalet de Llobregat que va rebre el primer vaccí, han estat milers els ciutadans que han rebut la punxada. Ja n’hi ha més de 6 milions amb la pauta completa i deu mil infants amb la primera dosi. El ritme de vacunació ha estat desigual, perquè l’interès inicial va deixar pas a un ritme alentit a l’estiu i a la tardor. Fins que la sisena onada va colpir-nos i el certificat de vacunació es va fer imprescindible per accedir a la restauració no es va accelerar altre cop. Tot i els retards, el país acredita un percentatge de vacunació dels més elevats d’Europa, un fet que ha contribuït a reduir l’efecte de l’actual onada i de la variant òmicron, que s’ha acarnissat a Europa, sense anar més lluny.
La vacuna ha salvat vides i ha reduït la càrrega viral dels que contrauen la covid. Més de deu mil persones podrien haver mort sense el vaccí en l’últim any, segons la prospecció matemàtica de salut pública. Ara es mostren menys eficaces del que crèiem, i per aquest motiu comença a albirar-se que així com el virus es transmet per onades, la vacunació hauria de tenir grans campanyes paral·leles per arraconar-lo. L’ofensiva no hauria d’aturar-se, sinó convertir-se en general. I també dur la taca d’oli, encara que en forma de primeres dosis, a estats subdesenvolupats que no disposen de mitjans per a la fabricació ni la distribució de les vacunes. Perquè la vacunació inicial va parar el cop, però ara hi ha el repte de globalitzar-la. En la fabricació de vaccins hi juga un paper important Catalunya, amb la planta d’Hipra d’Amer. El 2022 podria obtenir el registre de l’EMA per a l’elaboració de vacunes, un motiu més per creure que la recerca és el camí per sortir-nos-en. Una ciència que va ser capaç de parar el cop inicial de la pandèmia en un temps rècord d’un any, i que ara afronta el doble repte de dotar la població mundial de més protecció i de millorar el tractament dels que emmalalteixen.