S’ha venut els fills

És com si estigués venent els meus fills. Els ensenya al Facebook abans que el comprador se’ls endugui a pes. En tenia 2.000 i li han ofert 700 euros, amb què pagarà tres mesos de lloguer. Per un moment he recordat aquella estrambòtica i nombrosa família catòlica d’El sentit de la vida de Monty Python que va lliurant els plançons a l’experimentació científica mentre en fabrica de nous, “every esperm is sacred” que el Senyor ja proveirà. Però no, aquesta notícia no és cap paròdia, sinó el drama immens de l’afganès Javed Farhad, poeta, professor universitari i editor d’un canal televisiu, que amb el retorn dels talibans s’ha quedat sense feina i s’ha desprès de la seva biblioteca –els fills– per alimentar la família perseguida pels qui abominen de tot esperit lliure. Ho explica entre la perspectiva d’una supervivència fràgil –el busquen– i el dolor d’una pèrdua tan dolorosa com simbòlica: no hi ha vida –ni tan sols imitació– allà on no s’estima la cultura, la música, la creativitat, la crítica, allà on ningú no es pot expressar i el món esdevé presó per dins i per fora. Ell voldria quedar-se a casa perquè té molt per ensenyar i per escriure, però ja no té casa i li manca l’esperança transmesa per l’admirat místic persa del XIII Jalal-ad-Din Muhàmmad Rumi, la col·lecció de poemes del qual també ha traspassat. Diu el savi sufí que una llibertat secreta s’obre pas a través d’una esquerda que encara no es veu. És veritat que a l’Afganistan aquesta esquerda cap a la llibertat no es veu i que la gana s’està apoderant de milions d’infants. Ara per ara, estan venuts.