Molts bons Nadals diferents

Ens queixem que ens hagin tornat a limitar la llargada de la taula i hàgim de sortejar quin cunyat es queda castigat a casa seva. Podrà manifestar-se o anar a algun congrés polític. I la mascareta universal la veig doblement suada. Però avui, i repassant la feina que el voluntariat fa tot l’any, i en especial aquests dies, no toca queixar-se gaire, sinó treure’s el barret i reflexionar-hi en un exercici d’empatia. Mitiguen i donen escalf a qui no té sostre, al carrer; o a persones a les quals aquests dies els pesa doblement el sostre al damunt del cap, en hospitals, presons o llars de gent gran que, més que il·lusió, pateixen una sobredosi de nostàlgia per aquestes dates. Alguns arribem al segon Nadal diferent, però d’altres, dissortadament, n’acumulen més. Bones festes!