‘Sociquerrajuntenciaamuna’

Si creus a ulls clucs que els fets són sagrats i les opinions, lliures, és difícil discernir, a la vista dels fets que vivim, la resposta de tres qüestions bàsiques. “Qui som? D’on venim? On anem?” Ara mateix, feines a entendre on som. Som encara una majoria independentista del 52% que venim de passar-les magres magres i que anem (malgrat la repressió que encara dura) a la proclamació de la República i el compliment del mandat de l’1-O? Som un 52% que es va poder investir però que cada vegada som més lluny de l’estabilitat, com diu la CUP, que es proclama el desestabilitzador que desestabilitzarà? O hem de creure en la bona vista del conseller Giró, que no veu “trencada” la majoria independentista sinó “plena de salut”? On som exactament? Pel que hem vist al final d’any, som a la sociquerrajuntenciamuna, una mutació de sociovergència, socioesquerrància i esquerravergència ben salpebrada de comuns. Tres fets molt destacables ho certifiquen. La fotografia Albiach/Aragonés/Giró després d’aprovar els pressupostos a temps per primera vegada en una dècada i malgrat la plantada d’un dels tres socis de la investidura; i l’acord per renovar el centenar llarg de càrrecs de designació parlamentària que duien anys caducats (PSC, ERC i Junts). Ai, festes! Això sí que és trencar blocs! Ara veurem què en fa de la República la sociquerrajuntenciamuna. Republicans ho són tots quatre. Serà el 2022. Bon Nadal!