Benvinguda mediocritat

Per felicitar-te el Nadal, hi ha gent que no es conforma amb l’enviament massiu d’una llum que llampegueja en la foscor acompanyada d’una frase fleuma, per si el missatge resultava confús; n’hi ha que t’envien una carta sencera que, més que expressar bons desitjos per a l’any que comença, acusen els pecats que impedeixen que en realitzem cap. És el que ha fet l’editora de Raig Verd, Laura Huerga, en una felicitació que aprofita citacions dels llibres del seu catàleg per deplorar la tirania de l’excel·lència, “sinònim d’absència de crítica i de molta adulació”, i proposar, en canvi, un elogi rabiós de la mediocritat, que almenys ens concedeix “un marge de millora”. Ens hem tornat tan polits, tan llefiscosament normatius, que l’admissió de l’error, el dubte i la imperfecció ha acabat sent l’única via decent de posar el pensament en marxa, al contrari d’un culte a l’excel·lència que es regeix per patrons tancats, certificats ISO estàndards i molta requincalla de manual de recursos humans. Pocs dies després de llegir la carta de Laura Huerga, una amiga em diu que s’ha retirat d’un concurs públic perquè l’administració contractant puntua millor l’oferta més baixa que no pas els mèrits professionals dels candidats. Gràcies a aquest sistema, pel qual la virtut consisteix a vendre’t com més barat millor, alguns organismes oficials catalans, molt catalans, dels que mai confondrien Macià amb Companys, imprimeixen els seus prospectes a Logronyo. En diuen “bones pràctiques”. “Quantes paraules ens han robat, també”, es lamentava l’editora en la seva reflexió nadalenca.