La carta dels pares

Han aguantat estoicament confinaments, han portat mascareta dins l’aula, han acceptat normes estrambòtiques, patit pcrs i punxades de vacunes, han aguantat molt i s’han queixat poc; els infants han estat els més resilients de la pandèmia. I malgrat tot, molts d’ells han viscut un Nadal ben descafeïnat i en petit comitè, confinats per l’escampada del virus a les aules en una recta final de trimestre força accidentada.

Es calcula que a la vida d’un infant, la il·lusió i la màgia del tió i dels Reis d’Orient dura només quatre o cinc anys. Els primers temps són massa petits per gaudir-ho, i a partir dels set anys ja comencen a qüestionar-se la màgia de les tradicions. Per a molts, aquest és el segon any sense poder viure la festa amb plenitud; s’hauran perdut gairebé la meitat dels seus anys d’innocència i il·lusió. És per això que, els qui tenim fills d’aquestes edats, aquest any no fem la carta als Reis sinó al Govern, al Procicat, als alcaldes i a les comissions de veïns demanant una cosa ben simple: que no es cancel·lin les cavalcades de Reis.

Els contagis es multipliquen i sabem els riscos que això té. Però també sabem que hem de protegir els infants de la por, la tristesa i l’aïllament. I també per això, a la carta a les autoritats, hi posem una postdata: que no s’escoltin les veus que qüestionen que passat festes comenci el curs. Ja vam comprovar que tancar les aules té un cost social massa alt. Així doncs, demanem que els Reis arribin la nit màgica en cavalcada i ens deixin les escoles ben obertes.