Alternativa, l’espantavelles!

S’acosta el 2022, i amb ell s’acosta inexorable el gran moment de la taula de diàleg. De fet, teòricament, han anat fent feina discreta i quan hi hagi realitats per anunciar tornaran a fer trobades públiques i les enunciaran. Ara tocaria la segona trobada de la segona etapa. El cap de setmana passat els grans valedors han començat a fer figa i preparar el terreny per al què serà. Oriol Junqueras, en una entrevista a Europa Pres que es publicava diumenge al matí, ha volgut posar en relleu “l’escàs compromís democràtic de Sánchez amb el diàleg”. Que dit així, dius: que què? Però el president Aragonès aprofita que és Sant Esteve, hi col·loca el discurs de Cap d’Any al vespre i ens ho explica la mar de bé. És la por escènica de quan s’acosta el moment. El president crida a construir alternatives per si fracassa el diàleg amb l’Estat, per si no s’aconsegueixen els resultats que es preveien. “Vet-ho aquí, Pauleta”, que diria l’àvia Neus. De veritat se’n preveien, de resultats? Quins? Un referèndum d’autodeterminació vinculant? En els comptes dels representants de l’Estat els indults i la mateixa taula ja són el resultat. No és pas que no ho hagin dit de totes les maneres possibles. L’alternativa que tenen tots els que han defensat la taula de diàleg (la taula, no el diàleg en condicions) quan la taula no aporti res és un espantavelles. Un espantavelles i temps per pensar i bufar. Prou de governs efectius i de màgics. A bufar l’espantavelles és l’alternativa.