Aquesta nit serà un festival

Aquesta nit serà un festival. No cal ser gaire espavilat per preveure la situació. Si ja costa evitar-ho una nit qualsevol, avui serà pràcticament impossible. La Nit, en majúscules, per a molts. El toc de queda i el tancament de l’oci nocturn es van establir per evitar la socialització de forma multitudinària. Però acaba sent una tanca excessivament fàcil de saltar. No hi ha manera de fer complir la mesura de manera estricta, perquè els municipis no disposen ni dels efectius ni dels recursos necessaris. I, per això, no s’impediran les festes il·legals, les trobades multitudinàries convocades a través de les xarxes socials o les reunions, encara que siguin més reduïdes, en places i carrers. La policia anirà de corcoll tota la nit, intentant arribar arreu. I no ho farà quasi enlloc.

Sabem que serà així, perquè va ser el mantra d’aquest estiu. La frustració dels municipis de la costa gironina era evident i s’hi barrejava la indignació per haver de fer complir una mesura per a la qual no estaven preparats, ni se’ls havia consultat, ni tampoc ofert més recursos. Ho vam veure, també, en aquelles poblacions en què la festa major es va reduir a la mínima expressió a causa de les restriccions sanitàries. Una mesura que va acabar provocant el trasllat de la celebració a polígons industrials o en descampats. Olot en va ser un dels molts exemples.

I que consti que aquest article no és una defensa d’aquells que incompleixen les prohibicions, sinó una reflexió sobre la gran distància entre la teoria de les mesures i la seva aplicació pràctica. I, en definitiva, de la seva efectivitat. No pot haver-hi decisió sense contraprestació. No es pot tancar l’oci nocturn sense ajudes econòmiques per als empresaris i els seus treballadors. I no es pot deixar tota la responsabilitat de controlar que no hi hagi ni una ànima al carrer la Nit de Cap d’Any als municipis i a les policies locals –els que en tenen–, amb unes plantilles ja de si mateixes minvades d’efectius, des que el 2018 es va aprovar el nou decret que regula –i avança– les prejubilacions dels agents d’aquest cos. Segurament, el toc de queda reduirà el volum de socialització, però no l’evitarà. I és difícil de dir si serà menor que si hi hagués llibertat d’horaris. En tot cas, el seny i la responsabilitat individual és el que hauria de prevaldre. I això no es feina de la policia, sinó de cadascun de nosaltres.