Música després de la crisi

Després d’una gran crisi mundial com la pandèmia de covid –o tal com va passar després de les dues guerres mundials– la cultura viurà un renaixement fruit d’una revolució en les formes i els continguts. La música ja està experimentant un relleu generacional que ens abocarà els propers anys a un canvi de paradigma absolut.

De moment, els primers senyals ja els detectem en una producció extraordinària, que els dos darrers anys ha superat –en català!– la xifra rècord de dues mil referències, sumant les edicions físiques i digitals.

Juntament amb l’allau de producció –condicionada pels efectes del confinament i les conseqüències entre els creadors joves– el 2022 serà també un any de retorns sonats. Un xoc emocional entre la nostàlgia de l’escena i els adolescents que han decidit fer cançons i, quan els temps ho permeten, tocar a un escenari. Perquè aquest és un altre dels nous processos que cal constatar: els artistes ja no es foguegen en directe per després gravar un disc, sinó que escriuen cançons des de l’habitació i roden clips amb el mòbil, i més tard es plantegen actuar.

Un titular és la reaparició dels clàssics. La retirada el 2013 no va ser definitiva, i Antònia Font ja ha anunciat disc per a la primavera i almenys quatre concerts als Països Catalans. Igualment, està previst que després d’un quart de segle la mítica banda de Sau presenti nou treball, ara liderada per Pep Sala i Jonathan Argüelles.

I cal sumar-hi el concert de Sopa de Cabra per celebrar tres dècades del disc Ben endins –el més venut del rock català, guardonat com a triple disc de platí– o la gira dels 30 anys de Brams amb BarnaSants.

I pel que fa a les novetats, hi haurà uns veterans Els Pets, la inabastable Rosalia, Blaumut, Els Catarres o Doctor Prats, a més de Suu o Ginestà, per citar generacions millenials. Però sobretot parlem del pop de butxaca, nous cantautors que graven cançons a casa o la nova onada de músiques urbanes que cada dia suma més adeptes. I, això, sense oblidar l’eclosió de la música balear, que el darrer any ha doblat les edicions –convertit en el territori més prolífic dels Països Catalans gràcies al boom de grups emergents– i a l’activitat incessant de l’escena valenciana gràcies al lideratge de Zoo o Smoking Souls.