Bones intencions, però falta concreció

Les entitats socials hem tancat l’any amb una sensació similar a la del primer any de pandèmia perquè l’emergència social no ha afluixat. El tercer sector segueix donant resposta als estralls d’una crisi social que colpeja amb extrema duresa els col·lectius que ja vivien en pobresa. Els brots verds continuen perpetuant les desigualtats i la recuperació, en termes econòmics i d’ocupació, no està arribant a les persones en situació o risc d’exclusió. És important no perdre de vista que en la crisi del 2008 una part important de la població catalana va quedar atrapada permanentment en la precarietat. L’impacte de la covid-19 s’afronta amb les pitjors dades de pobresa dels últims 10 anys. Aquest 2021 s’ha intentat enfortir unes polítiques socials que no han estat efectives en la darrera dècada. S’han aprovat uns pressupostos que són un punt de partida per començar a revertir aquesta situació, però més enllà de l’augment de la inversió social cal una bona acció de govern. Per al 2022, esperem que el pla de rescat social es concreti (calendari, pressupost i indicadors de seguiment i avaluació) igual que el pla estratègic de serveis socials, que els dignifica i modernitza, que s’ha de començar a implementar (s’havia de fer l’any passat). També que es revisi l’IRSC, l’indicador de referència per optar a prestacions socials i que no es revisa des de fa deu anys; que arribi la correcta coordinació entre l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania i que les condicions d’accés siguin més flexibles. Pel que fa al treball, confiem que el pla de xoc d’ocupació superi la urgència i que, tot i les convocatòries per promoure la inserció laboral dels col·lectius amb més dificultats, es plantegin canvis profunds i estructurals. I en habitatge, un altre dels pilars fonamentals, és cert que hi ha hagut passos endavant, però són insuficients. Durant massa anys, les polítiques d’habitatge han estat testimonials i recuperar el temps perdut no s’aconsegueix de manera immediata. La demanda és clara, cal passar de les bones intencions a la concreció, a polítiques que assegurin de veritat l’accés als drets socials de la ciutadania en situació de vulnerabilitat.