L’inici d’una metamorfosi

No és possible la resolució de l’equació sobre el comportament del turisme el 2022 sense conèixer el valor d’una incògnita: la pandèmia. Si òmicron és el penúltim episodi de la covid-19, s’obre un escenari de recuperació; però si és l’anticipació de noves variants que exhauriran l’alfabet grec, les pèrdues acumulades tindran un efecte devastador en el sistema turístic. Imaginar el turisme de 2022 és una mica mirar el vol dels ocells o les marques de la mà: una especulació entre la recaiguda o la cicatriu.

Si 2022 és l’any de la fi de la pandèmia, o de la seva versió controlada, assistirem a una inusitada fam de turisme. Els efectes secundaris del confinament i les restriccions han afectat l’ànim col·lectiu i l’anunci d’un escenari postpandèmic generarà inevitablement un contrapès. Si els feliços 20 del segle XX foren la reacció sobreactuada a la Gran Guerra, és fàcil intuir que la fi de la pandèmia crearà un repunt de l’hedonisme, la cultura, l’oci i, per tant, del turisme. Viatjarem més perquè serà una de les formes de cosir les ferides del confinament i les restriccions.

No tornarem, però, a la casella de sortida. La pandèmia ha afectat les pautes de mobilitat i algunes de les adaptacions seran estructurals. En primer lloc, es mantindrà una reducció de la distància mitjana del viatge, de manera que les destinacions hauran de proposar l’exotisme del que és quotidià. El segon efecte serà una demanda exponencial dels espais naturals, sotmesos a una pressió que haurem de regular. Esperem també un creixement més elevat en els espais de menor densitat, perquè un dels efectes secundaris de la pandèmia serà el rebuig inconscient de les aglomeracions, sobretot entre les famílies i la tercera edat. És una oportunitat sobrevinguda per afavorir una geografia del turisme més dispersa, més raonable.

2022 ha de ser també l’inici d’una metamorfosi del sector per tal d’adaptar-se a un escenari disruptiu. El turisme que ve serà més sostenible, més tecnològic i més responsable. Hi ha dues formes de sortir d’aquest parèntesi, la nostàlgia o la recomposició. La crisi devastadora que ha patit el turisme en els darrers dos anys pot ser paradoxalment el punt de partida d’un nou camí. Sempre que el vol dels ocells anunciï, per fi, el control de la pandèmia.