Edmon Roch
Productor
Aposta pel cinema de proximitat
Per a tots els que ens dediquem al món audiovisual, l’any 2021 ha estat un any de consolidació de les noves formes de consumir (plataformes i pantalles) i la constatació que mai s’ha necessitat tant la creació de nous continguts audiovisuals. El fet de tenir-nos tancats a casa ha suposat una allau de connexions per veure des del mòbil, des de l’ordinador, des de la televisió o des del home cinema, sèries, ficcions, documentals i tot tipus de continguts audiovisuals. Ha estat una allau: a la indústria tots els tècnics estan ocupats i hi ha gent que dona data ja per al 2023 o el 2024, perquè tenen l’agenda plena. Bon senyal, que allò que semblava una bombolla acabi resultant la constatació que realment hem pujat un grapat de graons a l’hora de crear i consumir producte audiovisual.
Amb això vull recalcar la importància que tenim els espectadors a l’hora de triar. Si és una subscripció a una plataforma, si són entrades per anar al cinema: tot és compatible, i els que s’han volgut veure com a rivals, cada vegada els reconeixem més com a aliats. El 2022 tocarà seguir el camí, esperant que algunes portes es tornin a obrir de bat a bat (l’oci en espais públics, el cinema a les sales de cinema) i sabent que som els espectadors els que acabem consolidant els creadors. Jo he vist com una de les meves pel·lícules més estimades, Las leyes de la frontera, mostrava un pas tremolós per les sales de cine i de seguida es convertia en la segona pel·lícula més vista a Netflix a tot el món.
I no vull oblidar que ens segueix quedant l’assignatura pendent de la producció local i de l’idioma. És difícil produir en català si no tenim manera de finançar-ho i no tenim prou demanda a casa. Les administracions i els governs han de fer la seva feina, però som els espectadors els que hem de demanar quins continguts volem. I ara que es parla tant del consum de producte de proximitat, m’agradaria pensar que amb el nivell tècnic i professional que tenim, això jugui a favor nostre. Ja no demano que triem pel fet de ser proper, però sí que ens traiem l’estigma que a casa no tenim nivell: el cinema de proximitat pot ser tan bo com la fruita o la carn de quilòmetre zero. Que sigui un èxit és a les nostres mans.