Discurs presidencial a l’escola

El 6 d’abril de 1914 Enric Prat de la Riba prenia possessió com a president de la Mancomunitat de Catalunya i pronunciava, dins del seu primer discurs al càrrec, aquelles famoses paraules que defensaven que cada municipi del país tingués “la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera”. Divuit anys després el president Francesc Macià expressava la necessitat de fer “que totes les corporacions públiques es preocupin de la formació dels ciutadans de demà, dignes, d’una República generosa i democràtica. [...] Es construiran totes les escoles que siguin necessàries, amb professors aptes i amb un sistema pedagògic avançat”. En el mateix discurs, desenvolupat durant la inauguració d’un grup escolar, hi incloïa també les necessitats sanitàries: “Manquen dispensaris, sanatoris, hospitals especialitzats i altres institucions. Tot això es farà si ens mantenim units.” Aquests insignes presidents tenien clar que la nació no es cosia només amb himnes i símbols, sinó que es reconstruïa a través dels serveis públics. Paral·lelament, tal com explica l’economista Paul Collier, “el sentiment d’identitat compartida predisposa la gent a acceptar la redistribució entre rics i pobres i compartir la riquesa natural”. És a dir, que la identitat i la política social del país són dos elements que es complementen i s’enforteixen mútuament. El president Aragonès ha pronunciat el discurs de Sant Esteve des d’una escola, tal com va fer-se el retrat oficial, al seu dia, en una escola bressol. Ho ha fet en un context d’atac fanàtic contra la presència de la llengua catalana a les aules i, per tant, ha volgut ser un gest de compromís amb la defensa de la comunitat educativa i amb les famílies que van lluitar per impulsar la immersió lingüística. Qui vegi aquesta sortida del Palau com un atac a la tradició, que rellegeixi Prat i Macià.