“On són les infermeres? On són els llits? On són els recursos per a l’atenció primària? On són els recursos per als hospitals? Necessitem un sistema de salut pública fort
Avui tanquem. Tanquem l’última plana de l’últim diari de l’any. Tanquem un any marcat per les conseqüències irreversibles de la crisi de la covid-19 sobre els sectors privats de l’oci i la restauració, una crisi que els empresaris trigaran anys a superar. Tanquem un any que va començar amb restriccions i acaba amb restriccions: mascareta obligatòria al carrer, cavalcades de Reis substituïdes per cites de vacunació, cues per entrar a les botigues, teletreball, etc. Tanquem un any més per oblidar.
de noves variants, i de polèmica entre els partidaris i els contraris de les vacunes. Tanquem un nou any covid, amb la resta de malalties aparcades en llargues llistes d’espera. I aquest any, a més, podem dir que hi ha més professionals de l’atenció primària que abandonen que no pas l’any passat. Abandonen perquè es troben amb un sistema de salut que no està preparat per assimilar la situació i que no mostra signes de millora. Abandonen perquè no poden fer allò que els va moure a posar-se la primera bata. Abandonen perquè han esdevingut corretja de transmissió d’un sistema sanitari que ha perdut credibilitat i coherència davant la ciutadania. Abandonen perquè estan cremats. I no m’estranya.
a mercè de la covid-19, hem assistit a un late show de la salut pública emès en directe. Ens van confinar i ens vam quedar tancats a casa, veient com l’administració era incapaç de garantir-nos mascaretes o gel hidroalcohòlic, considerats de primera necessitat: veient com els interessos polítics i partidistes deixaven la població sense el material necessari per fer front a l’emergència sanitària en aquell moment. I la població, com va respondre?
grups de voluntaris que van cosir mascaretes i van buscar la manera de fer bates per abastir els hospitals, on el personal es cobria amb bosses de brossa per plantar cara a un virus que ens presentaven letal. I alguns hospitals van ser incapaços de repartir aquest material de seguida, sota l’excusa de processos de desinfecció lentíssims que ningú no va entendre. I què més ha fet la ciutadania? Des que el 27 de desembre de l’any passat es va punxar la primera vacuna a Catalunya fins ara, s’ha vacunat més del 78% de la població amb pauta completa, s’han mantingut els confinaments a càrrec de les empreses i famílies, i s’han tancat botigues i negocis que no han tingut prou musculatura per suportar la càrrega. I més que se’n tancaran.
esforços i la ciutadania n’ha fet. Van demanar confinaments, i tothom es va tancar. Van demanar vacunació massiva i la gent s’ha vacunat. L’administració va demanar que tothom tingués el certificat covid i la gent va respondre tan ràpidament que va bloquejar el sistema. La resposta ha estat sempre positiva i massiva. Van demanar que tothom es fes testos d’antígens a casa, i les farmàcies van quedar-ne sense. Ha començat el procés de vacunació de la dosi de reforç i majoritàriament els citats han respost. Ho han fet. Què més hi ha?
de l’administració. Fa mesos que sentim que el problema és el col·lapse del sistema sanitari, que falten infermeres d’UCI, que falten llits d’UCI i que falten recursos a Salut, als hospitals i a l’atenció primària. I què esperem? On són les infermeres? On són els llits? On són els recursos per a l’atenció primària? On són els recursos per als hospitals? En aquest any s’ha demostrat obertament que necessitem un sistema de salut pública fort, i això vol dir que aquells que el gestionen se l’han de creure.
el de garantir que el sistema de salut pública esdevingui el referent que ens van dir que era. Amb el repte de posar les bases per superar el punt d’inflexió en el qual ens trobem. Comencem l’any amb el repte de superar una crisi que ens pot portar de cap a la privatització de la salut. Per tant, conjurem-nos tots perquè qui hagi de fer la feina, vegi les coses clares: prou malalts aparcats a les llistes d’espera, prou professionals exhausts a la cuneta, prou eludir responsabilitats, prou culpar els que no es vacunen... Tanquem l’any i comencem una nova etapa de superació. Sisplau!