Gemma C. Serra
Periodista
Alemanya, a mans d’un home
Les fotos de família de les cimeres del G-7, el G-20 o la Unió Europea (UE) han perdut la taca de color que durant setze anys s’ha identificat amb un estil propi d’exercir el lideratge. La taca eren les successives jaquetes d’Angela Merkel, enmig del panorama dominat pels negres o grisos dels col·legues homes. No era l’única dona en el poder, sobretot a escala europea. Però sí la presència dominant, per veterania, per representar el país més poderós i per la seva capacitat per imposar-se sense cops de puny a la taula.
En comptes de Merkel, Olaf Scholz. L’exvicecanceller socialdemòcrata ha passat a ocupar el lloc de qui va ser la seva cap, la líder conservadora. Sembla un ascens, més que un relleu. Si no fos que representen partits diferents.
Els alemanys semblen haver encaixat el relleu sense trasbalsos. Merkel es va acomiadar del poder el 8 de desembre, el dia de la investidura de Scholz. Va sortir de la cancelleria en el seu cotxe oficial, envoltada de fotògrafs. I a partir d’aquell moment és com si se l’hagués empassat la terra. De líder omnipresent a jubilada discreta, d’acord amb el seu estil. Scholz lidera una coalició inèdita en un govern federal, amb verds i liberals com a socis. Però això també s’ha encaixat amb naturalitat. El bloc conservador de Merkel, que el setembre passat va quedar enfonsat amb el seu pitjor resultat en unes eleccions generals, liquidarà en les pròximes setmanes el canvi de presidència. Passarà del candidat derrotat, el centrista Armin Laschet, al dretà Friedrich Merz, rival històric de Merkel i guanyador de la consulta entre les bases per designar el nou líder.
Aquest gir dretà dels conservadors alemanys tampoc no ha aixecat titulars dramàtics a Alemanya. Es veu com un retorn més o menys natural als orígens d’un partit –la Unió Cristiadenomòcrata (CDU)– que amb Merkel s’havia socialdemocratitzat.
A Alemanya tot sembla obeir a una alternança natural, fins i tot continuista. Però sobre Europa plana la pregunta de qui farà la farina plana i lligarà consensos, qui aconseguirà mantenir més o menys a ratlla Vladímir Putin, el populisme dretà hongarès o polonès o les provocacions del turc Recepp Tazzip Erdogan.
Scholz no necessita un període de rodatge després d’haver estat vicecanceller i ministre de Finances de Merkel. I si el necessités, tampoc no el tindria. Alemanya obre l’any amb la presidència de torn del G-7. I l’eix francoalemany, motor tradicional europeu, està pendent de les eleccions presidencials franceses.