Bons desitjos

Ara que acaba de començar l’any ens cansarem, com passa sempre, de sentir bons desitjos per a aquest 2022. Forma part de la naturalesa humana esperar que les coses vagin millor i, a més, ha de ser així. Només faltaria que ens desitgéssim desgràcies, quan aquestes solen venir soles. De fet, aquesta pluja de desitjos és la mateixa que tothom deuria fer ara fa 12 mesos. Però la realitat és tossuda i sovint els bons sentiments topen amb un món que poc hi té a veure. Perquè aquest 2021 ha estat l’any de la vacunació que havia de posar fi a la pandèmia i no només no ha estat així, sinó que l’hem acabat amb les pitjors dades de contagis de tota la malaltia i amb una nova variant fent estralls.

Políticament, si fa no fa el mateix. Un nou govern sorgit de les urnes amb una majoria independentista com no s’havia vist mai fins ara al Parlament. La realitat ha estat que fa un any que esperem un full de ruta i que fa un any que veiem com la manca de sintonia ha deixat la CUP fora de l’acord de pressupost. I entre els socis la cosa tampoc és millor: els retrets, la manca de confiança i la desconfiança estan a l’ordre del dia. Tampoc la perspectiva estratègica d’entendre’s amb l’Estat espanyol sembla gaire bona. Pedro Sánchez ja ha relegat la taula de diàleg al fons de les seves prioritats i Pere Aragonès comença a admetre que caldran alternatives davant del previsible fracàs.

El 2021 ha estat l’any dels indults als presos polítics i de la humiliació de la justícia espanyola als tribunals europeus (aquest ja és un clàssic). Però mentrestant prop de 3.000 persones continuen represaliades a Catalunya per les seves idees sobiranistes i, no només això, la dreta rància espanyolista ha iniciat l’enèsim atac a la llengua catalana ara a través de la immersió a les escoles.

En definitiva, que els bons desitjos que tots plegats ens vam fer fa 12 mesos han quedat molts cops en paper mullat. Però aquest serà l’any del canvi. El 2022 tot ha de fer un gir. O no.