Encara no saben qui són els bons

Almudena Grandes, escriptora que no es mossega la llengua: “Hem arribat a un nivell de descaradura que no podíem imaginar-nos. Algunes campanyes impulsades per la dreta són d’una immoralitat i obscenitat terrorífiques. La dreta va veure en la pandèmia una oportunitat per tombar el govern i com que s’adona que no podrà, cada vegada s’exaspera i recargola més. Considerar que el govern és il·legítim forma part de la nostra tradició més tenebrosa, és el que van fer els feixistes en la guerra civil. L’especialitat del feixisme espanyol és convertir les víctimes en botxins i els botxins en víctimes. La memòria històrica no és passar comptes amb el passat, més aviat té a veure amb el present, amb el que som i amb el futur, amb el que volem ser. A Espanya hi va haver una guerra entre feixistes i demòcrates i encara no se sap qui són els bons.” José Luiz Martínez-Almeida, alcalde de Madrid, sent legítimament que parlen dels seus i no perdona, especialitat de la casa de la dreta: “El problema el té l’esquerra que necessita que es declari Filla Predilecta Almudena Grandes per aprovar uns pressupostos. S’ha de fer balanç i ponderar. Si puc abaixar els impostos i que Almudena Grandes sigui filla predilecta, crec que els madrilenys prefereixen que abaixi els impostos. El personatge s’ho mereix? No, però per aprovar els pressupostos cal fer concessions.” D’això se’n diu treure a passejar el propi fang de la claudicació davant de la bèstia parda pensant que pot amansar els seus instints. Potser encara no sap qui són els dolents. O potser sí que ho sap...