Trump es resisteix a sortir d’escena

Al cap d’un any de l’assalt al Capitoli dels Estats Units per part de partidaris de Trump, l’expresident es resisteix a sortir d’escena. El comitè del Congrés que investiga l’episodi està encerclant l’entorn més proper del magnat per esclarir les connexions entre els protagonistes i els organitzadors d’un assalt a conseqüència del qual van morir cinc persones i es va posar en perill la seguretat del conjunt dels congressistes i de l’exvicepresident Mike Pence, reunits a l’interior de l’edifici per certificar el recompte de vots que donava la victòria al demòcrata Joe Biden. Les primeres conclusions són clares: desoint els consells de parents i amics, Trump va tardar a comparèixer davant les càmeres per desacreditar l’acció dels seus seguidors i va fer-ho amb un to que s’acostava a la complicitat. El Capitoli, seu de la Cambra Alta i la Cambra Baixa del Congrés, es va convertir d’aquesta manera en camp de batalla contra la sobirania popular expressada a les urnes.

Lluny d’admetre la gravetat del seu comportament, Trump ha insistit des d’aleshores en la seva actitud desafiant i amb les seves teories conspiratives i negacionistes i ha intentat, sense gaire èxit, ressuscitar el seu èxit a les xarxes d’ençà que Twitter li va clausurar el compte. El polític conservador ha acabat personificant el caràcter més reprovable d’una societat que compagina la solidesa democràtica amb una tendència ancestral a la violència i a una veneració malaltissa per les armes de foc. El negacionisme, sigui electoral, sigui pandèmic, ha esdevingut en aquest sentit un exemple pràctic d’una ideologia que al cap d’un any continua considerant aquest home un líder capaç fins i tot de recuperar el poder. Com sempre, aprofitant la crisi econòmica i sanitària per esbombar un populisme insultant que ara el comitè del Congrés intentarà desemmascarar definitivament. No ho tindrà fàcil: Trump conserva predicament i ja va saber sobreviure a un intent de destitució.