Sense ambició

Deia fa un any que aquests dies toca fer balanç del que ha estat l’any, amb una relació d’objectius assolits comparant-los amb els inicialment pretesos. Les declaracions d’intencions s’esmunyen amb el pas dels mesos com l’aigua entre les mans. Deia l’articulista Eva Vàzquez en aquest diari que vivim en la mediocritat, i jo hi afegeixo que l’observem també en els que ens manen. Si ens atenem als resultats d’un any força pobre, i no pas per culpa de la covid, la mediocritat és la nota predominant. Lamento que els ciutadans no tinguin esperit crític i que els importi un rave el que es faci amb els seus impostos. A alguns ja els va tot bé. Tanmateix, l’alternativa serà pitjor, deuen pensar. Amb un somriure postís, unes paraules amables i la porta de casa neta ja en fan prou. Però venim d’uns anys en què els problemes es mantenen enquistats. A Girona, des de la visió macro, seguim amb els problemes en les licitacions d’obres pendents de fa anys com són la remodelació de la plaça Josep Pallach, al bell mig del barri de l’Eixample, allà on juguen cada dia centenars de nens, la paràlisi de la Central del Molí, la de la Casa Pastors o la del Museu de la Tecnologia... i continuen actives les queixes per les obres del carrer de la Creu, després que més de 1.500 signatures hagin estat ignorades per l’alcaldia. La recollida selectiva continua essent un desgavell per la manca de civisme i per una organització de recollida que no està ajustada al consum real de la brossa produïda. El descontrol circulatori és més significatiu en aquelles zones de més activitat comercial on l’aparcament és impossible i les infraccions són constants. La seguretat tampoc ha millorat. On és el model? Només en la insuficient reactivació econòmica en què també intervenen altres institucions? El model d’aproximació al ciutadà permet que alguns veïns seleccionats es trobin amb l’alcaldessa en un bar de la ciutat per explicar-li els seus problemes. És més accessible, natural i funcional, ben cert. Seria un bon model si aquesta trobada fos oberta, coneguda i diversa. En una d’aquestes trobades informals vam saber que la intenció de l’Ajuntament és convertir totes les vies de doble carril en un únic carril per sentit. Per exemple la gran via de Jaume I i el carrer de Barcelona seguiran el model del carrer de la Creu, de quatre carrils es passarà a dos. Ho mana Europa, s’argumenta. Pobres de nosaltres, si el model ha de ser el del carrer de la Creu!