A la tres
Felicitat multicarril
No sé si el patinet elèctric haurà estat un dels regals estrella d’aquestes festes, però sí que sabem que és un dels productes estrella per a establiments que venen esport, que venen tecnologia, que venen mobilitat o que venen de tot i més. Només cal sortir al carrer per comprovar el boom del patinet com a mitjà de transport individual urbà. És pràctic, és ambientalment net, és acústicament amable i, sense ser una ganga, és força transversal, perquè n’hi ha a preu de mòbil (de 200 a 400 €) i a preu de moto (de 2.000 a 4.000 €). I fins aquí les bones noves. El que ve a continuació, ja ho poden intuir, són els danys col·laterals del boom, que són evidents a peu de carrer. Si tothom tingués un nivell suficient d’educació, responsabilitat i empatia viària, segur que tot seria harmonia, eficiència i felicitat als carrers de qualsevol ciutat. Però això no és així, oi? Ja ho sabem. El trànsit genera conflictes, els conductors generen conflictes, i no només els dels cotxes, camions i motos, també els de ciclomotors elèctrics, bicicletes motoritzades o no, fins i tot els vianants i, per descomptat, els dels patinets elèctrics. Per a ells no hi ha límits, ni fronteres, ni carrils, de fet són multicarril. Els pots veure transitar pel carril bici, per la calçada central, pel carril bus, per la vorera i pels camins del parc, i no és gens estrany veure’ls fer tots els papers de l’auca en a penes dos-cents metres per aconseguir la màxima eficàcia en el menor temps possible, i la major part de les vegades sense aturar-se, perquè en una proporció no inferior al 90% no se senten interpel·lats pels semàfors. Els veuran circular a 20, a 30 i a 40 km/h o més, perquè d’haver-n’hi, n’hi ha que tenen potència per arribar als 100 km/h. I els veuran fer-ho en tots els seus dominis, també a les voreres, passant a un pam de qualsevol vianant i provocant la lògica sensació de vulnerabilitat i indefensió. El patinet elèctric és indiscutiblement un gran invent, però en mans d’un conductor irresponsable és tan pervers com qualsevol altre vehicle. Seria bo que els responsables de mobilitat dediquessin menys temps a imaginar la desaparició del vehicle convencional i una mica més a ordenar el campi qui pugui que estan provocant als nostres carrers.