Entesa pel trànsit i l’ús dels vehicles

L’any comença com va cloure el passat en l’àmbit de la circulació: augment de la intensitat de vehicles i redistribució del trànsit arran de l’aixecada de bona part dels peatges, però amb les mateixes vies de circulació. L’increment del trànsit dels darrers mesos ha vingut per quedar-se, perquè si la recuperació econòmica es consolida i el comerç per internet continua disparant-se, cada cop serà més gran la necessitat de repartiment de productes arreu del territori. L’augment de la mobilitat ja genera més retencions en un mapa de carreteres i de vies ràpides que es manté invariable i amb poques millores des de fa anys. L’absència de peatges ha generat més circulació de camions per les vies lliures de pagament, i fins i tot en autopistes abans poc habituals per a aquests vehicles, com la C-33, i encara queda per resoldre el manteniment de les mateixes autopistes en els pròxims anys. Una mobilitat canviant requerirà capacitat d’adaptació de les administracions responsables del trànsit. La imprevisió en els primers caps de setmana sense peatges és un exemple de les conseqüències que genera en els usuaris.

La nova mobilitat urbana tampoc no para de créixer i cada cop hi ha més desplaçaments en mitjans no tradicionals i que ni són vehicle privat ni tampoc públic. Bicicletes, patinets i altres ginys combinats amb el transport clàssic generen noves situacions de conflicte entre els usuaris, que fan cada cop més necessari un pacte per a l’ús de l’espai i de la via pública. El RACC o els fabricants de cotxes es queixen de la penalització que s’imposa als conductors urbans, mentre l’alternativa del transport públic va reduint freqüències per conflictes laborals, la pandèmia o les restriccions pressupostàries. La competitivitat del transport ferroviari de mercaderies alleugeriria la pressió sobre les carreteres i frenaria la inflació de preus en repercutir-hi el dels combustibles, però aquest ha estat sempre el punt feble del transport a l’Estat espanyol.