El voraviu
Raó Sanchis i Amela
Són dos estats, els que té en contra la llengua catalana, l’espanyol i el francès
El FAQS va delectar-nos dissabte amb un rogatori perquè ploguin milions (més dels 250 anuals que ja plouen) a la Corpo, o a TV3, o a l’audiovisual català, que en diuen els oficiants de les pregàries per fer-ho tot més gros. Llarga sessió de TV3 dins de TV3. Se suposa que ben encaixada en els recents acords PSC/ERC/Junts amb què acabem etapa i en comencem una altra. A destacar la doble petició del director cessant, Vicent Sanchis. A més de molta pasta llarga per a la reestructuració, va demanar que es fes “amb molta pau social perquè no se’n vagi tot l’esforç per l’aigüera”. Molta pau social! Vol dir, traduït a llenguatge poètic, que, ara que hi ha majoria parlamentària, no n’hi haurà prou amb cabassats de diners. No es pot trepitjar l’ull de poll de la nomenclatura laboral i dels productors habituals, que remenen les cireres bo i que no n’és el temps. Recorden el monstre de les galetes? Per aquí va la cosa. També va estar bé fent callar la boca amb arguments a l’ultramuntà Israel Juez, feina estalviable si no el convidessin, que és el que no s’entén. I finalment també va estar bé Vicent Sanchis, però despistat, amb l’afirmació que el català és una llengua amb un estat en contra. Per sort el sopes de Víctor Amela el va corregir ràpid a xarxes pensant-se que feia una gràcia: “L’Estat francès?”, va piular la rata sàvia del grup Godó. Vet aquí. Premi a la línia i anem per quina! Dos estats, contra la nostra llengua, l’espanyol i el francès.
