Expulsions populistes a França

França, com fa uns mesos Itàlia, ha optat per la mà dura en el cas dels campaments il·legals de gitanos instal·lats al seu territori. A França, el detonant van ser uns aldarulls arran de la mort d'un jove gitano després d'un atracament. A Itàlia, una acusació de violació també va acabar de mala manera, amb assalts veïnals. França ha començat ja a repatriar gitanos búlgars i romanesos, però és molt discutible que aquesta mesura serveixi per a res, més enllà de satisfer l'opinió pública més primària i millorar la popularitat de Nicolas Sarkozy. Les expulsions no resolen cap qüestió perquè són força minoritàries i a més no eviten el retorn, ja que tant Romania com Bulgària són part de la Unió Europea. Les lleis franceses permeten iniciar, en el cas dels ciutadans d'aquests dos països, un tràmit d'expulsió passats els tres primers mesos d'estada si no desenvolupen cap activitat laboral o acadèmica, però no hi ha cap limitació al retorn.

El que és perillós i preocupant és que aquesta acció del govern francès posa en qüestió no solament els drets humans, sinó també un dels principis fundacionals de la Unió Europea, com és el de la lliure circulació dels ciutadans. En efecte: la lliure circulació és per a tothom, no només per a les persones d'una determinada condició o formació. Les autoritats tenen l'obligació de perseguir el delicte, però per a això hi ha les lleis penals ordinàries. No cal arbitrar mesures especials, inútils i populistes. Més encara si van dirigides contra un sector determinat.

Això no vol dir que França, com altres països europeus, hagi d'assistir impertèrrita a les peticions ciutadanes de seguretat. Però no es pot criminalitzar tot un col·lectiu pel fet de ser-ho. França ha d'abordar la qüestió des d'una perspectiva diferent. I, per descomptat, a casa nostra no hem de fer com si el debat ens fos aliè. Perquè la qüestió, tard o d'hora, ens acabarà concernint.