Keep calm
Catorze anys més?
Quan tenia set o vuit anys els Reis em van portar un equip de porter del Barça. Era un jersei de llana, negre, amb els punys, el coll i dues franges paral·leles en forma de pic invertit al mig del pit, de color groc. Els porters, llavors, no anaven tan llampants com ara. Era del Barça, dic, perquè portava cosit un escut i, sobretot, perquè quan me’l posava per jugar a la plaça, em sentia com en Sadurní. A aquella edat, la porteria, entre dos arbres o dues pedres, era l’única posició en què els grans t’acceptaven. Ningú en volia fer, de porter, però ara això no ve al cas. Em va revenir aquest record la nit de Reis, nit propícia per a la nostàlgia, tot mirant el partit de copa contra el Linares, que el Barça va guanyar amb penes i treballs. I em va tornar, anit, mentre veia el que va jugar contra el Madrid en aquesta infame supercopa d’Espanya que es disputa a l’Aràbia Saudita. Pensava que els que vam néixer el 1961, com un servidor, no vam celebrar la primera lliga fins que vam fer 14 anys. La de Cruyff jugador. La del 0-5 al Santiago Bernabéu en blanc i negre. Recorden La Trinca? Allò dels “catorze anys de passar gana, catorze anys d’anar fent figa, potser sí que eren molts anys, catorze anys sense una lliga”. Doncs això. Els que van néixer el mateix any que jo vam celebrar la primera lliga del Barça quan en vam fer 14 i la segona, quan en vàrem complir 25. Dues lligues en un quart de segle. Els que ara n’han fet 25, ja n’han celebrat 12. Ep, i quatre copes d’Europa i tres mundials de clubs i no sé quantes copes i supercopes. Potser tanta abundància ha portat a confondre l’excel·lència amb la supèrbia. La recepta, el record del jersei de quan els porters no es vestien de coloraines, d’aquelles alineacions amb Sadurní, Rifé, Gallego, Torres, Eladio... I un pronòstic, amb partits com el d’ahir, potser no hauran d’esperar catorze anys més, com també cantaven els trincos,