‘Malleus Maleficarum’

El més famós de tots els llibres sobre bruixeria, Malleus Maleficarum (El martell de les bruixes), va ésser escrit en 1486 per dos monjos dominics. Al llarg de tres segles, es va convertir en el manual indispensable i l’autoritat final per a la Inquisició, per a tots els jutges, magistrats i sacerdots, catòlics i protestants, en la croada contra la bruixeria a Europa. Aplegava els poders i les pràctiques dels bruixots i les seves relacions amb el dimoni. La Inquisició, la foguera, la tortura, mental i física, la persecució. I darrere de cadascun dels actes sanguinaris hi havia aquest llibre, alhora justificació i manual d’instrucció. Ambdós monjos dominics (Heinrick Kramer i Jacobus Sprenger) van ser nomenats inquisidors amb poders especials, per butlla papal d’Innocenci VIII, perquè investiguessin els delictes de bruixeria al nord d’Alemanya. Malleus Maleficarum és el resultat final i autoritzat d’aquestes investigacions. “Tot el que eleva l’individu per sobre del ramat, tot el que posa por al proïsme, es diu des de llavors «dolent»” (Friedrich Nietzsche).