La derrota col·lectiva de Badalona
La primera reflexió que cal fer al voltant del desallotjament policial de la nau del barri del Gorg, a Badalona, és que abocar desenes de persones al carrer en ple hivern i sense un lloc alternatiu on passar la nit no és propi d’un país del Primer Món. Això ha estat possible en primer lloc per la nul·la sensibilitat social de la Sareb, l’entitat de –suposat– compromís públic propietària de les instal·lacions, que es va tancar en banda a la possibilitat de concedir una pròrroga a l’execució de la resolució judicial que permetés negociar una desocupació endreçada. Novament, malgrat l’exigència de la CUP d’excloure els antiavalots dels desnonaments, els Mossos d’Esquadra van protagonitzar escenes de violència, fins al punt de provocar la queixa de dues diputades que eren al lloc dels fets.
En aquesta tempesta perfecta s’han ajuntat la falta d’interès pels més desafavorits per part de l’anterior consistori, encapçalat pel polèmic Xavier García Albiol, la intransigència de la propietat i els danys col·laterals d’una llei d’estrangeria que impedeix a les persones que vivien temporalment a la nau trobar una feina que els permetria accedir a un habitatge de lloguer alternatiu. Tot plegat ha esclatat a la cara del govern local de concentració que va desplaçar Albiol gràcies a una moció de censura capaç de sumar polítiques molt diverses i que ara es veu obligat a gestionar les contradiccions que se’n deriven. Que durant aquest episodi de tensió Albiol s’hi presentés de manera provocadora i amb finalitats electoralistes defineix clarament el desvergonyiment d’aquest polític i posa de manifest la descaradura dels populismes que en ocasions similars estan disposats a intoxicar el debat sense que els importin gens les conseqüències. Ahir mateix l’Ajuntament va aprovar un decret d’urgència per reallotjar els afectats i ampliar el parc de pisos socials. Una feina que lamentablement fa tard però que marca el camí que s’hauria d’haver seguit.