Premis i agraïments

Li ha faltat temps a l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, per reclamar la presència de Novak Djokovic en el torneig de Madrid, hores després que el tennista serbi fos expulsat d’Austràlia i tot seguit advertit que tampoc podria jugar a París (Roland Garros) ni a Nova York (obert dels EUA) si no es vacuna contra la covid. Ja sabem que la Madrid del PP és diferent, terra de llibertat sense restriccions, un oasi de prosperitat enmig de la depressió econòmica que ha causat la pandèmia i la seva gestió a tot el món. I, si no, que ho preguntin a la patronal de l’oci nocturn madrileny o a l’Associació Espanyola de Dones Empresàries (Aseme), que han decidit rendir honors a la presidenta de la comunidad madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, per la seva gestió de la pandèmia, reticent a tota restricció que pogués afectar l’activitat econòmica i empresarial. Són premis, sens dubte, merescuts, com les medalles que ella mateixa es penja a la solapa cada cop que defensa –i ho fa sovint– la seva gestió de la pandèmia, perquè no ha “decapitat” els negocis “amb ganivet de serra”, ni ha “enviat a l’atur i a la ruïna moltíssimes famílies”, amb tancaments i restriccions que “no han ajudat a contenir el virus”, i perquè “moltíssims empresaris d’Espanya no han tancat els seus negocis gràcies al que han recaptat exclusivament a la Comunidad de Madrid”. De lliçons de populisme i manipulació, no n’hi cal ni una, és clar, però cada medalla simbòlica, cada premi, cada discurs autocomplaent, podria incloure una nota d’agraïment a la quilomètrica llista de ciutadans que han donat la vida per la causa de la presidenta durant la pandèmia. És clar que, més que un honor, és un horror acreditat pel Comitè Europeu de les Regions, en informar que Madrid és la regió d’Europa que més va incrementar la seva mortalitat l’any 2020 (primer any de pandèmia), un 44%, respecte a la mitjana del període 2016-2019, superant en 17 punts –per exemple– l’increment registrat a Catalunya (27%). Aquesta és, sens dubte, la seva obra.