Negociació de pena

Què canvia entre el 21 de desembre i ahir perquè l’acord de Junts, ERC, PSC i CUP amb els treballadors del Parlament per modificar un altre acord de l’any 2008 ja no serveixi? Res, no ens enganyem. No canvia res que tingui consistència per reobrir la negociació laboral. L’empresa s’ha adonat que per segona vegada (2008 i 2021) ha fet una negociació de pena. El galliner s’esvalota i, com diria l’àvia Neus, ara tothom ha de ser més puta que bonic. La pressió mediàtica espanta i han tornat a enredar a veure si salven cara i mobles. I, diguin el que diguin, si els treballadors s’hi posen de cul i reclamen els drets adquirits, ja veurem on acaba. Ara en diuen privilegi, però tots ho van acceptar el 21 de desembre (tampoc fa tant). De fet als sindicats no se’ls ha sentit paraula i ja hi ha 12 funcionaris més que ho han demanat. Ara és un tema de 33, no de 21. Camina més cap als 2,5 milions anuals que als 1,7 en què estava. Si es trenca unilateralment (ai, les unilateralitats!) l’acord signat entre “treballadors” i “empresa” el 21 de desembre, com s’ha anunciat que es trencaria, on som? On som legalment, dic? Al brillant acord del 2008 que diu Benach que hem de llegir en el context 2008? Als 21 que cobren sense treballar, quants anys els queden de cobrar-ho? A més d’aquests 12 que s’hi han afegit, quants compleixen els 60 anys en breu i fa més de 15 anys que són al Parlament? Com se’n diu de tot plegat? Govern efectiu?