Xoc d’interessos al polvorí d’Ucraïna

Més enllà dels desmentiments oficials del govern de Putin, cent mil soldats de l’exèrcit rus desplegats a la frontera amb Ucraïna representen una amenaça clara i imminent i un desafiament directe a l’OTAN, organisme al qual l’antiga república soviètica aspira legítimament a integrar-se. Putin, però, es resisteix a l’ampliació del marc d’influència de l’organització militar atlàntica i manté una perillosa pugna amb els Estats Units i els seus aliats que pot degenerar en una important crisi econòmica derivada d’un encreuament de sancions amb Europa i, en el darrer extrem, en un vessament de sang d’imprevisibles conseqüències. L’annexió unilateral de Crimea és, en aquest sentit, un evident precedent que dona credibilitat als actuals temors de les autoritats ucraïneses, que ja estan armant els reservistes en previsió d’un possible xoc armat.

De moment es manté activa l’estratègia diplomàtica de les parts en conflicte, però el president estatunidenc, Joe Biden, s’ha vist obligat a apujar el to dels seus advertiments davant l’arrogància dels russos, que també han desplegat soldats a la frontera bielorussa. Biden ho ha deixat clar: qualsevol incursió, per petita que sigui, serà considerada com una invasió i tindrà una resposta severa. També ha mostrat duresa la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que ha anunciat importants sancions europees si els russos consumen les seves amenaces. En aquest cas es tractaria d’aplicar bloquejos financers i de restringir la importació de gas i petroli provinents de l’est, una maniobra de pressió delicada perquè podria abocar trenta milions d’europeus a passar fred. Putin tampoc es pot permetre prescindir del mercat europeu, perquè la suspensió comercial del flux de petroli i gas podria ser letal per a l’economia russa, que en depèn totalment. Que en aquest context el govern espanyol s’hagi afanyat a oferir soldats és imprudent i demostra que no s’ha après la lliçó de l’Iraq.