Salut i educació, essencials

L’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió posa de manifest que els ciutadans valoren la feina i el paper dels sistemes de salut i educació com a garants de la societat i el seu equilibri. Fins i tot en reclamen dels governants una més gran inversió i aposta, vist que la pandèmia els ha situat al límit i la dependència que en tenim per mantenir l’atenció sanitària, ampliar la protecció a través de la vacunació i preservar també en funcionament escoles, instituts i centres superiors d’ensenyament. Mostra de maduresa ciutadana, més enllà de discursos provocadors, i en què coincideixen els mateixos responsables, com ara els consellers Argimon i Cambray. Les retallades de fa anys i ara les exigències de la covid han derivat part dels usuaris del sistema de salut públic cap a mútues privades, que ja acullen un terç dels ciutadans. Sense desmerèixer la feina de mútues i entitats privades, en part creixen pel dèficit de servei i atenció del desbordat sistema públic, que és un bé comú a mantenir, juntament amb els seus professionals sanitaris.

També en l’àmbit docent correm el perill de cremar els mestres i professors abocats en la gestió de la covid, baixes, confinaments, protocols i tests. Han entomat amb els mitjans de què disposen l’allau de contagis de la represa escolar del 2022, situant-se en la primer línia dels intents d’aïllar la pandèmia, juntament amb els farmacèutics. L’elevat percentatge de baixes laborals els obliga a fer mans i mànigues per tapar forats al claustre, amb constants canvis de protocol a l’hora de tancar grups classe o poder fer classe, habilitant professorat per a la primària. Les direccions docents estan al límit, el nombre d’estudiants confinats bat rècords, el gruix de classes en línia no paren d’augmentar, però els centres romanen oberts. Molt d’esforç addicional que no ens fa altra cosa que recordar el caràcter essencial dels dos serveis públics, i la dependència que les famílies i les persones en tenim.