Vox: ara sí, ara no

Només 20.000 euros són els que va haver d’abonar Vox com a fiança per convertir-se en acusació popular en el judici de l’1-O al Tribunal Suprem. Dic “només” perquè el rèdit polític que en van treure va ser colossal: minuts i més minuts en prime time, portades i tot un munt d’altaveus que els van servir per llançar a la popularitat els seus líders, propagar la seva ideologia d’ultradreta espanyolista i per erigir-se en el braç justicier d’Espanya contra l’independentisme, amb el permís de Manuel Marchena.

Ningú no ho pot negar: el judici del procés va ser una gran palanca electoral per a Vox, que a les següents eleccions va més que doblar els seus escons al Congrés espanyol. Com és que el Tribunal Suprem li va brindar aquest aparador? Llarena ho va justificar de manera molt poc convincent amb l’argument que ja eren acusació popular contra la mesa del Parlament al TSJC.

Aquesta setmana, el mateix Tribunal Suprem espanyol ha considerat que Vox –i tota una llista d’espanyolistes radicals de Cs, PP i entitats afins– no estaven legitimats per recórrer contra els indults als presos polítics catalans perquè no són part directament afectada en el procediment. Ja era hora! Però si no són part afectada per la sentència... com pot ser que fossin part afectada en el judici que va culminar en aquesta mateixa sentència?

És una gran notícia que els indults no es revoquin. Però siguem conscients que l’únic que hi ha al darrere d’aquesta decisió del TS és la necessitat d’evitar un nou ridícul davant la justícia europea. La pressió internacional per la repressió a l’Estat comença a fer el seu efecte. Benvinguda sigui.