Ganduls i malfactors

Carrizosa va fer ahir l’anada per la tornada a la plaça Major de Vic. No es va menjar ni una sola rosca mediàtica. Felicitats, vigatans! Ara mateix són com un poll ressuscitat i es pensen que si agiten el personal amb les sentències contra el català remuntaran en les enquestes. Per això ho portaran fins a l’extrem, perquè no hem d’oblidar que la batalla per anorrear la llengua catalana va ser la seva raó de néixer. Va convocar quatre gats. Literal. Els quatre gats, que és el lògic que convoqui en un territori amb una composició sociològica com la d’Osona i l’Alt Ter. Ell això ja ho sap i ja hi comptava, però pensava que com d’altres vegades alguns carregats de bones intencions sortirien a fer-li el boicot i escridassar-lo i li farien la feina. Però es va trobar amb el que en diuen “un Tortosa”, i es va haver de fotre. L’emprenyada que va agafar el líder de Cs el devia esperonar intel·lectualment perquè es va mostrar més clarivident i agut que mai, sense voler. “Sembla que se’ns apliqui la llei de ganduls i malfactors”, va dir. Justa la fusta! És exactament això el que els passa, encara que ells no ho vegin. “Cap geperut es veu el gep”, deia l’àvia Neus. De fet, Carrizosa sustenta que és l’alcaldessa Anna Erra qui els tracta com ganduls i malfactors perquè no els deixa posar una parada al carrer contra la immersió lingüística. Però és la ciutadania la que els tracta com a ganduls i malfactors, i se n’allunya i els deixa sense expectativa de vot.