El 155 era un bé de Déu

Entenc i comparteixo la idea del president Aragonès que ens estan executant “una mena de 155 educatiu”, però trobo que es queda curt i flairo que es mostra magnànim. Molt curt i molt magnànim. El que executen és d’aquella mena, sí, però més sofisticat, més sibil·lí, més mortífer, més decidit i eficient per als seus propòsits d’aniquilació. Recordem que el 155 era un recurs tan maldestre i que generava tantes temences a la Unió Europea que va obligar Rajoy a convocar eleccions al mateix temps que intervenien el govern i que no s’atrevien a ocupar ni TV3 ni Catalunya Ràdio. Sortia amb data de caducitat, el 155. Duia l’obsolescència programada. Ara, en canvi, programen la nostra obsolescència, la de la nostra llengua i la nostra cultura. Ara estem en un 155 no declarat, que no s’acabarà mai, que no deixarà res per verd i amb el qual venen amb tot, encara que hagin salpat cap al mar Negre el caçamines Meteoro i la fragata Blas de Lezo. Per aquesta mena de 155 no els cal venir, a ells. Ni secretaris d’estat (o el que hi enviessin) al palau, ni piolins al port de Barcelona, ni superpolis a Via Laietana. Els fem la feina nosaltres mateixos, des de les diferents instàncies del govern efectiu a les quals l’aparell repressor de l’Estat amenaça i coacciona cada dia. Tant si els esperem asseguts a la taula de diàleg com si hi fem volts mentre els esperem. L’àvia Neus veuria el 155 com un bé de Déu, a la vista del que ens ve.